dilluns, 5 de maig del 2014

**VICENTISME**





Com ara estem donant en classe les ideologies y, a més a més, he vist que molts company han fet entrades al respecte de alguna de les ideologies tractades en el treball del puzle, seguint el consells estrets de la (auto)avaluació feta gràcies al meus companys, vaig a donar el meu punt de vista del tema basant-ho en les meues experiències.
Jo entenc les ideologies com allò que ens marca uns principis de conducta i unes formes de pensar. Partint de açò, pense que siga la ideologia que siga que tinga cada persona, va a marcar-la tota la seva vida i pot ser que a la gent del voltant. Però, i si no es deixes dur per cap ideologia? I si vius la vida a la teva manera sense donar-li importància a si segueixes o no unes pautes de comportament establertes? Aquestes preguntes en generen més: tinc alguna ideologia que em fa viure d'una forma o altra? La gent que em rodeja te alguna ideologia que marqui la seva vida?
Per a saber que pensen els de més, pense que podria realitzar una de les meues investigacions, per que no tinc clar si la gent te alguna ideologia o no. Però lo que si que puc afirmar es que, personalment, no em deixe dur per cap ideologia. Cult al rendiment? Si duc mogolló de temps sense entrenar!! Recreacionisme? M'agrada jugar, però si puc guanyar millor!! Cult a estar prim? Si per mi fos menjaria de bufet tots els dies!! Mesomorfisme??? Un gimnàs, això què és?
D'aquestes quatre ideologies, que parlen del cos i el moviment, no crec que en seguisca cap; però, i de les de forma de pensar? Liberalisme, capitalisme, consumisme, comunisme... No crec que ninguna s'assembli a la meva forma d'entendre la vida.
Concloent, crec que si tinc que decantar-me per una ideologia, seria la del VICENTISME, que no és més que aquella en la que els principis de conducta estan establerts per els meus principis ètic i morals, aquella en la que no tinc limitacions externes, aquella en la que si vuic jugar puc jugar i si vuic guanyar puc intentar-ho, aquella en la que el meu cos és com és i soc jo qui determina com te que ser, aquella en la que totes les persones son iguals sense importar ni raça ni gènere ni classe social... Aquesta es la meua, quina es la teua?