Adoctrinament social

Hui en classe hem estat altre vegada debatin sobre "que es educar?", sobre les característiques de l'educació respecte a l'esnenyanza-aprenentatge... i s'ha dit que l'educació no pot ser roina, no pot estar enfocada al mal, que te que estar basada en uns principis ètics i morals. Abans de comentar el professor tot açò, quan m'ha donat el torn de paraula, he fet la pregunta de "I els nazis? no ensenyaven en les seves escoles?" i m'ha contestat que no, que això es diu adoctrinament. Per a enfortir els seus arguments, el professor ha dit tot lo de que l'educació te que ser bona, per al bé, basant-se en principis ètics... Cosa que ha desmentit la meva pregunta. 

Els nazis, segons aquesta conceptualització d'educar, no educaven, pues el que feien estava enfocat per al mal, no responia a principis ètics i morals i sobre tot, per que el que feien era fer que la gent pensara com ells volien que pensara. I estic d'acord i compartisc opinió, però crec que es interessant reflexionar un poc sobre aquest tema. Els alemanys de la raça àrea, inculcaven també uns principis ètics i morals com els que se'ns inculca a nosaltres, també tenien un pensament sobre el que es el bé i el que es el mal (i clarament, el que feien ells deien que era el bé). Això hem dona que pensar: el fet de que ens imposen un valors morals i ètics i ens diguen el que està bé i el que està mal, no es fer que pensem com volen que pensem? No seria també una espècie d'adoctrinament? Jo, sincerament crec que els valors que tenim com a bons i roïns son els correctes, però també pense que estan inculcats. I en que s'han basant les persones inculcadores d'aquestos valors ètica i moralment "correctes" per a poder definir-los com a tal? En les experiències? Vivències? I si altre comportament, basant-se en altres principis (no exactament els nazis però si uns diferents), havera donat a la societat unes bones experiències i vivències, desmantellaria els principis actuals?

Llavors, es una xicoteta reflexió que he volgut compartir, pues m'ha estat rondant pel cap durant tot el dia. Faig moltes preguntes, les quals contestar-les segurament provocaria la creació de altres  i causaria més dubtes i un debat extens. 

Un gos com a educador: "Las aventuras de Peabody y Sherman"

Seguint amb la dinàmica de comentar pel·lícules, avui he anat amb la família a vore la de "las aventuras Peabody y Sherman". Aquest film tracta principalment d'un gos com a pare d'un xiquet. Com a pel·lícula no es gran cosa, però la idea de que un gos puga ser un educador, es prou original. No ens diuen el perquè de que aquest gos sigui tan intel·ligent, però si que ens mostren com ell educa al seu fill, bàsicament en la història, mitjançant una màquina del temps. Seria curiós relacionar aquesta relació pare-fill en la vida real, llevant-li la part fictícia, es donen molts casos com aquest, en el que a una persona es jutjada pel seu aspecte, "raça", creença... podríem dir que el gos pot representar perfectament a un matrimoni homosexual, estranger, musulmà...

Doncs en aquesta pel·lícula, el gos es un dels guanyadors del premi Nobel, inventor de molts aparells, assessor del govern... i el seu fill te una educació brillant. Però, sols pel fet, de tindre com a pare un gos, en el moment en el que el xiquet te una conducta no molt bona, ja se li te molt en conter i se relaciona amb la paternitat.

Per això reflexione dient, es deu el nostre aspecte des de fora a com eduquem? Un àrab pot educar millor que un cristià? I dos homosexuals millor que un home i una dona junts?... Pense que hi han molts estereotips associats a les cultures, pensaments, ideologies, inclinació sexual... i aquesta pel·lícula, podríem dir que intenta dir que un gos es bon educador no per el fet de ser gos si no per conforme es comporta, per la seva actitud, les seues conductes...

Educar a educar?

Com estem tractant ara el tema de "que es educar?" veig interessant tractar un tema que deuria de donar-se moltes vegades. Quan un pare te conductes negatives en l'educació del seu fill, ja sigui amb actituds inadequades davant d'ell, amb vocabulari ordinari, amb comportaments agressius en un partir de futbol... A qui tindríem que educar? Al fill o al pare? I si decidim per fer-ho al pare, estem educant-lo per a que sapiga educar?

L'educació dels pares es crucial per als seus fills. Està demostrat, que el nivell d'estudis dels pares afecta de forma directament positiva en molts aspectes dels seus fills: nivell d'estudis, pràctica esportiva, addiccions, ofici... Podem dir, que quan ens estan educant a nosaltres, de forma indirecta ja estan educant als nostres fills, als nostres nets... Pues tot lo que som nosaltres, gran part ho seran també els nostres successors.

Llavors, si ara un subjecte "A" s'introdueix en la vida d'un subjecte "B" que té un fill "C", i "A" te una educació més adequada que la de "B", estarà educant sols a "C" o a "B" també per a que sapiga educar a "C"?. En el programa, que no se si el fan encara, "Supernany", una dona s'introduïa en la vida de uns pares (o pare i mare solters), que tenien problemes amb els seus fills o fill. Aquesta dona no cuidava dels xiquets/es, ni els educava de forma directa, si no que ensenyava als pares a com fer-ho. Podem dir que estava educant als pares o als fills? I si es als pares, estava educant per a saber educar?

Crec que es un tema molt més extens del que he desenvolupat jo. Pues hi ha moltes coses a tractar en l'educació de pares i fills.