Com estem
tractant ara el tema de "que es educar?" veig interessant
tractar un tema que deuria de donar-se moltes vegades. Quan un pare te
conductes negatives en l'educació del seu fill, ja sigui amb actituds
inadequades davant d'ell, amb vocabulari ordinari, amb comportaments agressius
en un partir de futbol... A qui tindrÃem que educar? Al fill o al pare? I si
decidim per fer-ho al pare, estem educant-lo per a que sapiga educar?
L'educació dels
pares es crucial per als seus fills. Està demostrat, que el nivell d'estudis
dels pares afecta de forma directament positiva en molts aspectes dels seus
fills: nivell d'estudis, prà ctica esportiva, addiccions, ofici... Podem dir,
que quan ens estan educant a nosaltres, de forma indirecta ja estan educant als
nostres fills, als nostres nets... Pues tot lo que som nosaltres, gran part ho
seran també els nostres successors.
Llavors, si ara
un subjecte "A" s'introdueix en la vida d'un subjecte "B"
que té un fill "C", i "A" te una educació més adequada que
la de "B", estarà educant sols a "C" o a "B"
també per a que sapiga educar a "C"?. En el programa, que no se si el
fan encara, "Supernany", una dona s'introduïa en la vida de uns pares
(o pare i mare solters), que tenien problemes amb els seus fills o fill.
Aquesta dona no cuidava dels xiquets/es, ni els educava de forma directa, si no
que ensenyava als pares a com fer-ho. Podem dir que estava educant als pares o
als fills? I si es als pares, estava educant per a saber educar?
Crec que es un
tema molt més extens del que he desenvolupat jo. Pues hi ha moltes coses a
tractar en l'educació de pares i fills.
Aquesta entrada pense que obri un camà per a explaiar-se en aquest tema. Entenc perfectament el que vols transmetre, ja que a la memòria, de seguida em venen algunes situacions de pares de companys quan practicavem futbol, però aquest tema pense que l'arrel del problema no està tan sols en educar als pares com en l'exemple de supernany, si no que s'han de crear uns habits nous de comportament a la societat. Però aixo és una opinió personal, clar!!! ;)
ResponEliminaEstà clar que gran part de l'educació ens ve dels pares, però discrepe un poc. M'explique, jo per exemple puc tindre un pare mal educat o que simplement no m'ha volgut educar, o jo al veure'l dià riament podria seguir els seus passos (cosa que no seria correcta), i que mai en la vida s'ha preocupat per mi, etc etc etc...aquest hipotètic cas el pose per a dir que no sols ens eduquem pels pares, sinó tota la resta de familiars, amics, professors que es preocupen pel teu futur, i a més dels "valors del carrer" que tu cregues que pots extraure coses bones. Almenys és el què jo opine. Si sols m'havera educat dels meus pares jo no seria com soc hui en dia, t'ho puc asegurar.
ResponEliminaRespecte a això, ja està . I el què dius d'educar als pares en compte dels fills estic molt d'acord. Hi ha casos molt extrems i que si ho vius o almenys ho veus és molt impactant, a més de ser un tema molt complexe que no m'agradaria entrar.
La reflexión que das con esta entrada es muy interesante, y seguro que puede dar un extenso debate.
ResponEliminaDesde mi punto de vista, pienso que los padres tienen la mayor parte de responsabilidad, sobre la educación de sus hijos. No sólo se educa en la escuela, si no también en la calle, en los equipos deportivos, y sobretodo en casa. Por lo que pienso que los padres deben dar ejemplo a sus hijos, y en muchos casos, ese ejemplo es negativo, y los niños tienen conductas más malas.
Hacen falta muchas Supernanys !!
Gracias por esta entrada tan interesante