dilluns, 5 de maig de 2014

**VICENTISME**





Com ara estem donant en classe les ideologies y, a més a més, he vist que molts company han fet entrades al respecte de alguna de les ideologies tractades en el treball del puzle, seguint el consells estrets de la (auto)avaluació feta gràcies al meus companys, vaig a donar el meu punt de vista del tema basant-ho en les meues experiències.
Jo entenc les ideologies com allò que ens marca uns principis de conducta i unes formes de pensar. Partint de açò, pense que siga la ideologia que siga que tinga cada persona, va a marcar-la tota la seva vida i pot ser que a la gent del voltant. Però, i si no es deixes dur per cap ideologia? I si vius la vida a la teva manera sense donar-li importància a si segueixes o no unes pautes de comportament establertes? Aquestes preguntes en generen més: tinc alguna ideologia que em fa viure d'una forma o altra? La gent que em rodeja te alguna ideologia que marqui la seva vida?
Per a saber que pensen els de més, pense que podria realitzar una de les meues investigacions, per que no tinc clar si la gent te alguna ideologia o no. Però lo que si que puc afirmar es que, personalment, no em deixe dur per cap ideologia. Cult al rendiment? Si duc mogolló de temps sense entrenar!! Recreacionisme? M'agrada jugar, però si puc guanyar millor!! Cult a estar prim? Si per mi fos menjaria de bufet tots els dies!! Mesomorfisme??? Un gimnàs, això què és?
D'aquestes quatre ideologies, que parlen del cos i el moviment, no crec que en seguisca cap; però, i de les de forma de pensar? Liberalisme, capitalisme, consumisme, comunisme... No crec que ninguna s'assembli a la meva forma d'entendre la vida.
Concloent, crec que si tinc que decantar-me per una ideologia, seria la del VICENTISME, que no és més que aquella en la que els principis de conducta estan establerts per els meus principis ètic i morals, aquella en la que no tinc limitacions externes, aquella en la que si vuic jugar puc jugar i si vuic guanyar puc intentar-ho, aquella en la que el meu cos és com és i soc jo qui determina com te que ser, aquella en la que totes les persones son iguals sense importar ni raça ni gènere ni classe social... Aquesta es la meua, quina es la teua?




14 comentaris:

  1. M'unisc a la teua forma de pensar, encara que seguirem algún ideal d'una forma o d'altra, m'agrada la forma que tens de veure que cadascú és com és, actua respecte i en conseqüència als seus principis morals i ètics i respon a una ideologia i uns pensaments pròpis, aparatant-se (en major o en menor grau) de corrents socioculturals. De fet em considere ara que ho dius seguidor, creador i unic membre del Aitorisme.

    ResponElimina
  2. Ja tens un adepte més a la teua ideologia, m´unisc de plé al Vicentisme!!

    ResponElimina
  3. Crec que jo també soc molt Visantista!! però t'he de dir que tens sang anàrquica, i això és una ideologia. El que vull dir amb açò és que vullguem o no, conscient o inconscientment seguim una o altra ideologia, ens agrade o no i ens l'hagen inculcat o no...!

    ResponElimina
  4. Jajaja molt bona entrada Vicent, he vist molts blogs on explicaven les ideologies que els havien tocat, però ninguna tan imaginativa com esta, i m'unisc també al Vicentisme!!!

    ResponElimina
  5. El que està clar, es que respecte al tema de les ideologies, potser siga la entrada més original de tota la comunitat edmov. En quant a les ideologies estic totalment d'acord amb tú, i també en Aitor, ja que cada persona es com és, i actua atenint-se a les conseqüències als seus principis morals i ètics. Dit açò, puc dir-te que ja hi ha un seguidor més del Vicentisme!!

    ResponElimina
  6. Et felicite Vicent! Ha sigut una entrada molt original, i ens ha deixat a tots sorpresos. En veritat és el que molts pensem, no som de cap ideologia en concret, sinó que som de la nostra PROPIA ideologia, on el grau d'acord o desacord el poses tu amb total llibertat, i eres tu el que decideixes que és el més important. M'unisc al Vicentisme!!

    ResponElimina
  7. Gran entrada Vicent! m'ha dut a la reflexió sobre aquest tema i pense que has donat en el clau! Es com si digueres que els altres jutgen de quina ideologia eres sense donar-li tu l' importància d'aquesta. Simplement viure!

    ResponElimina
  8. Vicent me declaro un lector habitual de tus entradas, además de poder haber leído gran variedad entradas de otras muchas personas. Creo que esta es de largo la más creativa de todas las que haya podido leer. Te doy mi enhorabuena tanto por la entrada y por el contenido de ella y también por el gran seguimiento que estas haciendo de la asignatura. Has escrito cosas interesantes y menos interesantes pero siempre dando una vuelta más de tuerca a cualquier asunto. Felicidades!

    ResponElimina
  9. Jo penso que indirectament, estas lligat a les ideologies vistes en classe. La meva idea es que una persona no es purament al recreacionisme o purament fidel al rendiment... quant tu escolliçes jugar estas rendint cult al recreacionisme, i quant vols guanyar esta present el cult al rendiment i aixi etc. Es evident que tots som diferents i tots tenim la nostra manera de ser, pero sense adonar-nos les ideologies estan presents en les nostres vides. Et felicito Vicent per la entrada, ja que es diferent de la resta i esta divertida.

    ResponElimina
  10. He de dir que estic entre dos aigues. Per una part es cert el que dius en la entrada, per altra, comentaris com els de Esbrí també els recolze. Es dificill no seguir una corrent ideologica, ya que el mont es mou basicament per elles. Si be es cert que per estar dacort en certs aspectes d'algunes ideologies no pense que signifique que eres partidari d'aquestes. En la variedad está el gusto diu la meua santa mare así como qualsevol ideologia portada al extrem es perillosa. Pot ser hauries de llançar el vicentisme al gran públic oh gran lider. Salutacions!

    ResponElimina
  11. Molt bona reflexió Vicent! Potser tingam atisbes d'alguna ideología o d'una altra, però realment, el viure baix els teus principis i el teu carácter és el més important per a ser feliç. M'alegre molt que hajes trobat una ideología propia, i ¿qui sap, potser jo també trobe la meua propia? Gracies per sorprende'ns i fer-nos plantejar-nos alguna cosa diferent.

    ResponElimina
  12. Molt bona entrada la del Vicentisme Vicent!!!! M'ha paregut molt intersant i molt original. Ara que estem tractant els principis ètics realment m'agradaria veure com plasmaries de nou unes idees d'aquesta manera tan interessant o d'una de diferent tant original com aquesta!!!!!

    De tota manera insuperable Vicent!!!

    ResponElimina
  13. El vicentismo ya estaba inventado: es el individualismo. Y el individualismo es la base de lo mejor y lo peor del ser humano. Lo mejor, si entendemos que nuestra verdadera aspiración individual es amar y ser amados. Eso lleva al encuentro y al crecimiento compartido. Y lo peor, si pensamos que no necesitamos a nadie, que nadie es de fiar, que nadie está a nuestra altura. Eso lleva al desencanto, la soledad y el enfrentamiento

    ResponElimina
  14. Y enhorabuena! NO hay más que ver el impacto que ha tenido tu reflexión. Y, en general, tu seguimiento.

    ResponElimina