Com en l'anterior entrada,
vaig a comentar una pel·lícula que he vist i crec que es pot traure sentit en
relació als tipus de cossos segons Frank i les diferents visions d'aquest.
"Cisne negro"
tracta sobre una xica que balla ballet i basa la seva carrera en perfeccionar
les tècniques, utilitzant un cos/màquina disciplinari i de regulació. Pot ser
que, tècnicament sigui la millor, però, en el moment en el que te que
interpretar un paper, el de "cisne negro", que te que ser molt expressiu,
la tècnica perfeccionada durant tota la seva vida no li serveix i te que començar
a utilitzar un cos més comunicatiu.
Durant la pel·lícula, la
xica canvia radicalment en aquest aspecte: pasa de entrenar basant-se en les
tècniques (dualisme i cos disciplinari) a tindre que experimentar noves
vivències per a poder ser més expressiva (monisme i cos comunicatiu), pasa de
fer vida a soles en sa mare a relacionar-se e eixir al món a viure... El desenllaç el deixe a descobrir per
vosaltres, jo vaig gaudir prou i el final es prou interessant.
Vaig vore aquesta mateixa pel·lícula i fa uns anys i em va costar d'entendre-la. Amb la teoria com a suport he tret algunes conclusions:
ResponEliminaBaix el meu punt de vista és un exemple radical de com pot afectar a una persona la necessitat d'aparentar (interpretar en aquest aquest cas) certes tècniques i moviments.
Els esforços requerits per a aconseguir el paper de cisne negro, entrenaments i assajos en solitari, la búsqueda d'un autocontrol que no permet errors estarien relacionats amb la concepció de "cos disciplinari" (Frank, 1991), i la búsqueda de la ballarina ideal, la imatge i el consum que porta associat a la de "cos especular": la xica busca un idealisme i no importa quant coste conseguir-ho.
Es tracta d'un bon exemple per a aprofondir en aquest tema.