dissabte, 12 d’abril del 2014

"3 idiots"- Educació v.s competició



Que pensaríeu d'una persona que li donen l'oportunitat d'anar a la universitat a aprendre lo que ell vol amb la condició de que quan acabe la carrera el títol serà per a un altre?
Aquesta reflexió m'ha sorgit després de veure la pel·lícula "Three idiots". L'historia tracta sobre com 3 amics es van coneguent i es va desenvolupant la seva vida al llarg de la carrera de ingenieria. Un dels 3 amics, el personatge principal, Rancho, es un alumne d'excel·lents notes però amb una actitud molt diferent als de més. Seguent el número u en totes les probes, sempre posa en dubte als professors, els fa quedar mal per no compartir opinió al respecte a com ensenyen, disfruta pel simple fet d'aprendre...
Si l'educació es te que basar en principis ètics i morals, aquesta pel·lícula es una gran llisó per a tots aquells que pensen que l'important està en arribar a l'èxit. Son 163 minuts de constants llisons que et fan obrir els ulls i vore que el nostre sistema educatiu tampoc es com tindria que ser. A pesar de la seva llargària, de ser un film indi i estar amb subtítols et te atrapat tot el rato.

Per a que pugau fer-se a la idea, us deixe unes quantes escenes descrites, però que amb un conter en series.ly podreu vore. 


    Min 14- Al ser el primer any dels protagonistes, els més antics en la universitat, els fan passar una espècie de ritual d'acceptació per ser "novatos", el protagonista principal es nega i fa que uns dels agressors acabe plorant.
    Min 18- Al arribar a la universitat, el director els parla de la importància que te competir amb aquestes paraules " Compitan o mueran"
  Min22- Un professor fa una pregunta, Rancho la contesta a la seua manera i el professor diu que està mal, altre company la contesta tal qual ho posa als llibres i el felicita.
     Min 26- El director li diu a un alumne que no ha superat les probes, aquest, per la pressió, acaba suïcidant-se
    Min- 34- Rancho posa en dubte el sistema educatiu de la universitat, el director el posa a proba fent que done una classe i aquest sorprèn a tot el mon
    Min54- L'alumne que vol ser el millor, s' explica que estudia 18h i abans dels exàmens, fa que els de més es distraguen pasant-los revistes porno pa que no puguen estudiar basant-se en la teoria de que soles es pot guanyar augmentant els teus graus o disminuint els dels de més.  Després d'açò, Rancho decideix "castigar-lo". Aquest alumne era l'elegit de llegir un text sobre els professors escrit en una llengua desconeguda per a ell davant de tota la universitat. Com no entenia d'idioma, soles es va aprendre de memòria el text, així que Rancho li canvia algunes paraules per a que quedara en ridícul .
    Min78- Després de cada any, la universitat es fa una foto amb tots els aprovats i es col·loquen segons les qualificacions, estaguent Rancho el primer, al costat del director, i els seus amics els últims. I es Rancho qui li diu al director que el sistema de qualificacions es com el de classes: Excel·lent=Amos, Aprovats=Esclaus. Diu que no es deuria de mostrar els resultats a ningú, per què això crea divisions.

Després de veure la pel·lícula he pogut comprendre un poc més en que es basa tot el que hem estat donant fins ara en classe i moltes de les coses que deurien canviar al sistema educatiu de hui en dia.
Sols afegir que "All is well". Si voleu saber el per què, disfruteu dels tres idiotes com jo he fet. 


6 comentaris:

  1. He visto algunos trozos de los que hablas en la entrada y realmente me ha gustado, hace una crítica al sistema educativo con un toque de humor muy sutil que creo (como dice Vicent) que lo resume en la última escena en la que se hacen la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si te ha gustado la parte que jo describo, si ves la película entera te quedarás asombrado de todo lo que puede llegar a hacer uno por el mero hehco de aprender y todo lo que pueden aprender los de más de este.

      Elimina
  2. Precisament m'he llegit un llibre que la tesi és més o menys igual. El primer què em ve al cap és que el noi aquest el què vol és aprendre més i més i que no l'importa per a què serveix realment una carrera, sinó més bé vol aprendre perquè li agrada. Per altra banda, dubte que hi hajen molts casos d'aquests, i més en una societat capitalista com aquesta, que l'únic que serveixen són els diners per a comprar i vendre més i més diners, i total per a acabar tots en el mateix poal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartisc opinió amb tú, hi ha molt poca gent com el protagonista d'aquesta història, però pense que la clau està en aquesta gent i en que que cada vegada sigams mes com Rancho i no ens deixem dur pel el sistema capitalista/consumista i que la gent com Rancho (que hi han reals) te fa obir els ulls i vore que hi ha altra forma d'entendre la vida, de no quedar-se amb lo que ve preparat i ser creatiu visualitzant noves possibilitats.

      Elimina
  3. Jo em tirare a la piscina i respondre la teua pregunta. Que pensaríeu d'una persona que li donen l'oportunitat d'anar a la universitat a aprendre lo que ell vol amb la condició de que quan acabe la carrera el títol serà per a un altre?
    Doncs be, per a be o per a mal, la nostra societat es menetja per títols. Abans ningún mecànic tenía un títol d'ingeneria en la paret, un calendari Pirelli com a màxim, i ningú duptava de que eren més que capaços de arreglar-te el cotxe o el que fos. Se me ocorren mil motius pels que algú pogues anar a la universitat encara que el títol fos per a atre, en casos de que algú sofrera greus dificultats economiques per exemple. Estariem donan la oportunitat de formar un professional, que estudiaria el que li agrada i li ficaria ganes i empeny. Al cap i a la fi, un titol solament es un paper, que en teoria verifica que tens uns coneixements minims. Tots coneixem les carències del nostre sistema educatiu, per tant no deixa de ser un simple paper que no expresa realment tot el que es pot o no saber. Desde el meu humil punt de vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb el que dius, peró aquells que anaren a aprende sense rebre títol ningun, hui per hui, es com si no hagueren fet res. Imaginat un curriculum que posara: 4 anys estudiant en FCAFE sense títol. Que pensa l'empresari? El mon s'ha adaptat al capitalisme i es lo primer que tindríem que canviar.

      Elimina