Aprovar no es aprendre!

Després de haver realitzat la proba de lectura del llibre Mal de Escuela, he pogut traure algunes conclusions respecte a les avaluacions de les lectures i  respecte a les avaluacions en si. Tinc que admetre, que per a la primera convocatòria del examen, tan sols m'havia llegit un vulgar resum i crec que amb aquest resum, utilitzant molt la lògica i creativitat, hagués pogut aprovar l'examen, tant la part A com  la B. Però després de l'oportunitat que hem brindava l'univers retrasant l'examen una setmana sencera, no anava a desaprofitar-la i vaig acabar llegint-me-lo de bona gana. La qual cosa em diu que possiblement, no fera falta llegir-se el llibre per a aprovar. Però, realment, que es el que volem? Aprendre o aprovar? O es el mateix? I ara, plantejant la pregunta des de el punt de vista del docent: que busquem en els nostres alumnes, que aproven o que aprenguin? Jo personalment pense que en no es pot igualar el concepte de aprovar al de aprendre. Com a cas pràctic, el dia de la prova de lectura. Tots estàvem prou tensos per que no sabíem exactament que ens anaven a preguntar. Quan finalitzarem el examen tipus test, el professor va fer una gran reflexió sobre aquests tipus d'exàmens, en especial al voltant del que ell havia pasat. En eixe moment, durant una proba de lectura, estiguérem aprenent. Després, la segona part de la proba va ser més dinàmica i tronarem a aprendre, mitjançant la participació i les aportacions dels companys i del professor. No sols aprenguérem coses sobre el llibre, si no també valors de l'ensenyança, de les avaluacions, de les probes de lectura... ESTIGUEREM APRENENT EL DÍA DE L'EXAMEN!!!Però, un examen, no es per a valorar lo que has aprés? Com pot ser que aprenguis fent un examen? Com pots eixir més sabut d'una proba que avalua lo que saps? Llavors, hi hauria que haver fet altra proba al acabar aquesta per a veure que sabíem també? La cosa es tan simple com  a que estem acostumats a que ens ensenyen per a aprovar, no per a aprendre. Duguem casi dos cursos de carrera i les coses que he aprés es podrien resumir en un grapat de fulles. Aquesta paradoxa, em fa pensar que realment l'important es aprendre, doncs es lo que va a fer que després sapigues realitzar correctament la teva funció com a docent, preparador, monitor... Aquest fet tira per terra la forma d'avaluar de fisiologia i d'anatomia... doncs son les dos assignatures més denses i llargues de tot el curs, donades en alguns casos per "professors" molt roïns i el fet de deixar de pagar aquestes caríssimes assignatures residia en traure un 5 en una únic examen tipus test  (en anatomia també hi havia un examen d'escriure... ohhhh!!).

Totes aquestes preguntes, aquests dilemes, aquestes reflexions, m'han servit per a traure la conclusió de que NO ES POT DIR QUE ES LO MATEIX APROVAR QUE APRENDRE i que la millor forma d'avaluar es saber el que s'ha aprés i la millor forma de saber el que s'ha aprés (ni de lluny es mitjançant un examen) es realitzant una avaluació continua en la que l'alumne estiga constantment pensant i donant a entendre si esta aprenent o no. Al fi i al cap, l'important es aprendre, si aconseguim inculcar això als nostres alumnes, aconseguirem que pensen, aprenguin i en conseqüència que aproven.