L'alumne "AVALUADOR"

Respecte a la reflexiò de l'altre dia sobre quin era el nostre millor professor i el pijor, tornem a entrar en una paradoxa prou important. Que valorem en un professor? Al igual que ells en avaluen a nosaltres basant-se (suposadament) en uns ítems, com avaluem a un professor?

Crec, des de el meu punt de vista que, al contrari que un professor DEU DE avaluar a tots els alumnes basant-se en els mateixos aspectes (comportament, exàmens, treballs...), cada alumne avalua a aquest professor amb aspectes diferents. Com es va intentar dir a classe, un professor pot ser el millor per a mí i el pijor per a tu, inclús, lo que fa que per a mi siga el millor pot fer que per a tu siga el pijor.

Doncs, pense, que a l'hora de saver si un professor es bò o roïn, tindriem que valorar-lo segons el triangle de l'educació:

                   

L'educació com a professió, com a tasca i com a sistema. Basant-se en aquest aspectes, podríem avaluar a tots els professors de la mateixa forma. "El professor ha sigut un professional? La tasca utilitzada era adequada? El seu sistema era el correcte?" Desenvolupant i ramificant aquestes tres preguntes, crec que podríem extraure una gran quantitat d'ítems d'avaluació global cara un professor. Seria una forma de vore tots al mateix professor i evaluar-lo amb els mateixos aspectes.

Més que un poster!

Fa un parell de setmanes, se'ns va demanar fer un treball que consistia en realitzar un pòster relacionat amb els temes que havíem donat (Frank, Sartre...).  Es podia fer per grups o individual i, es ací, on ja, el cos no com  a màquina, si no com a vivència, elegeix com funcionar: individualment o en grup. El meus tres companys i jo ja teníem experiència en haver fet altres treballs junts, així que decidirem  enfrontar en conjunt aquest també. El resultat va ser un pòster prou acceptable, treballat amb temps, amb idees clares... Però com s'avaluen aquests tipus de treballs? Segons el procés, segons l'experiència que tingues fent-lo? Les vivències? NO! amb una nota final que va del 0 al 10. Doncs jo crec, que eixa nota no pot abrasar tots els aspectes que es podrien valorar d'un treball com aquest. Però, restant-li importància a un simple número, hem quede amb la satisfacció de poder haver tornat a treballar junt als meus companys i que estic molt content de tindre'ls al meu costat.

.

.

.

GRÀCIES!

Cisne Negro

Com en l'anterior entrada, vaig a comentar una pel·lícula que he vist i crec que es pot traure sentit en relació als tipus de cossos segons Frank i les diferents visions d'aquest.

"Cisne negro" tracta sobre una xica que balla ballet i basa la seva carrera en perfeccionar les tècniques, utilitzant un cos/màquina disciplinari i de regulació. Pot ser que, tècnicament sigui la millor, però, en el moment en el que te que interpretar un paper, el de "cisne negro", que te que ser molt expressiu, la tècnica perfeccionada durant tota la seva vida no li serveix i te que començar a utilitzar un cos més comunicatiu.

Durant la pel·lícula, la xica canvia radicalment en aquest aspecte: pasa de entrenar basant-se en les tècniques (dualisme i cos disciplinari) a tindre que experimentar noves vivències per a poder ser més expressiva (monisme i cos comunicatiu), pasa de fer vida a soles en sa mare a relacionar-se e eixir al món a viure...  El desenllaç el deixe a descobrir per vosaltres, jo vaig gaudir prou i el final es prou interessant.