"3 idiots"- Educació v.s competició

Que pensaríeu d'una persona que li donen l'oportunitat d'anar a la universitat a aprendre lo que ell vol amb la condició de que quan acabe la carrera el títol serà per a un altre?

Aquesta reflexió m'ha sorgit després de veure la pel·lícula "Three idiots". L'historia tracta sobre com 3 amics es van coneguent i es va desenvolupant la seva vida al llarg de la carrera de ingenieria. Un dels 3 amics, el personatge principal, Rancho, es un alumne d'excel·lents notes però amb una actitud molt diferent als de més. Seguent el número u en totes les probes, sempre posa en dubte als professors, els fa quedar mal per no compartir opinió al respecte a com ensenyen, disfruta pel simple fet d'aprendre...

Si l'educació es te que basar en principis ètics i morals, aquesta pel·lícula es una gran llisó per a tots aquells que pensen que l'important està en arribar a l'èxit. Son 163 minuts de constants llisons que et fan obrir els ulls i vore que el nostre sistema educatiu tampoc es com tindria que ser. A pesar de la seva llargària, de ser un film indi i estar amb subtítols et te atrapat tot el rato.

Per a que pugau fer-se a la idea, us deixe unes quantes escenes descrites, però que amb un conter en series.ly podreu vore. 

pel·lícula desde series.ly sancera en VO sub ESP

    Min 14- Al ser el primer any dels protagonistes, els més antics en la universitat, els fan passar una espècie de ritual d'acceptació per ser "novatos", el protagonista principal es nega i fa que uns dels agressors acabe plorant.
    Min 18- Al arribar a la universitat, el director els parla de la importància que te competir amb aquestes paraules " Compitan o mueran"
  Min22- Un professor fa una pregunta, Rancho la contesta a la seua manera i el professor diu que està mal, altre company la contesta tal qual ho posa als llibres i el felicita.
     Min 26- El director li diu a un alumne que no ha superat les probes, aquest, per la pressió, acaba suïcidant-se
    Min- 34- Rancho posa en dubte el sistema educatiu de la universitat, el director el posa a proba fent que done una classe i aquest sorprèn a tot el mon
    Min54- L'alumne que vol ser el millor, s' explica que estudia 18h i abans dels exàmens, fa que els de més es distraguen pasant-los revistes porno pa que no puguen estudiar basant-se en la teoria de que soles es pot guanyar augmentant els teus graus o disminuint els dels de més.  Després d'açò, Rancho decideix "castigar-lo". Aquest alumne era l'elegit de llegir un text sobre els professors escrit en una llengua desconeguda per a ell davant de tota la universitat. Com no entenia d'idioma, soles es va aprendre de memòria el text, així que Rancho li canvia algunes paraules per a que quedara en ridícul .
    Min78- Després de cada any, la universitat es fa una foto amb tots els aprovats i es col·loquen segons les qualificacions, estaguent Rancho el primer, al costat del director, i els seus amics els últims. I es Rancho qui li diu al director que el sistema de qualificacions es com el de classes: Excel·lent=Amos, Aprovats=Esclaus. Diu que no es deuria de mostrar els resultats a ningú, per què això crea divisions.

Després de veure la pel·lícula he pogut comprendre un poc més en que es basa tot el que hem estat donant fins ara en classe i moltes de les coses que deurien canviar al sistema educatiu de hui en dia.

Sols afegir que "All is well". Si voleu saber el per què, disfruteu dels tres idiotes com jo he fet. 

Primera investigació: Què és educar?

Al arribar ja casi al final d'aquest quatrimestre, després de haver donat prou matèria, he vist convenient realitzar, a xicoteta escala, unes investigacions sobre el que hem donat a classe. Aquestes investigacions es basaran en plantejar-li preguntes a gent de fora de la facultat, en forma d'enquesta, per a extraure resultats estadístics del que pensa la gent respecte a temes tractats en classe.

Com a primera investigació, he volgut averiguar que pensa la gent sobre l'educació i he fet aquesta enquesta amb una mostra de 10 persones, prou diferents entre si, comprenent edats des dels 20 als 61, homes i dones.

1.       Què és educar?

a.       Tot lo que s'ensenya i s'aprèn a l'hora

b.      El procés d'aprendre

c.       El procés d'ensenyar

d.      Allò que fa un pare al seu fill, un professor al seu alumne.

2.       Creus que l'educació física es pot considerar realment educativa?

a.       Si

b.      No

3.       Com ha sigut el canvi de l'educació al llarg del anys?

a.       A millor

b.      A pitjor

c.       No ha canviat

4.       Qui creus que son els principals educadors en una persona?

a.       Pares/Mares

b.      Mestr@-Professor/a

c.       Amics

d.      U mateix

5.       Que creus que pot ajudar més a aconseguir una bona educació?

a.       La lectura

b.      La llibertat

c.       La disciplina

d.      L'exercici

e.      La diversió

Les respostes que jo oferia eren orientatives i podien optar per contestar amb alguna de les respostes o dir-ne altra. La majoria ha optat per contestar alguna de les mostrades i afegir algun detall.

Aquets son els resultats: 

La gran part de la gent entén que per a que hi haja educació te que haver-hi aprenentatge i ensenyament.. Respecte a l'educació física, tothom estigué d'acord dient que aquesta es educativa com qualsevol altra assignatura. Quan es parla del canvi que ha sofrit l'educació, quasi tot el món ho veu de forma positiva. Com a principals educadors, la majoria pensa que son els pares/mares. I, com a millor ajuda per a obtindre una bona educació, les igualtats que s'han vist avanç desapareixen, hi haguent disparitat, però amb una major valoració a la diversió.  Aquets resultats son estrets basant-se en les respostes escrites per mi, però hi ha molt més. A continuació, vaig a adjuntar els comentaris fets pels enquestats.

·         De la pregunta 1: "l'educació es adquirir coneixements socials" "totes les respostes son correctes".

·         De la pregunta 2: "sempre i quant es faja com toca""el moviment estimula el sistema nerviós".

·         De la pregunta 3: "a millorat però ens la estan destruint"" la gent a perdut el respecte""ha millorat al llarg del temps, però ara està empitjorant, sobre tot si mana el PP".

·         De la pregunta 4: " Segons l'edat, uns afecten més que altres""tots tenen un paper crucial".

·         De la pregunta 5: " u es te que veure lliure, sense pressions""conforme van creixent, més disciplina""la motivació es el més important"

Com a conclusions d'aquesta investigació:

1.       La gent, més o menys, si que te una idea del que és educar, però no tenim que oblidar que no tot allò que s'ensenya i s'aprèn es educar i es lo que quasi tot el mon oblida.

2.       Tot el món sap del valor educatiu de l'educació física, però pocs saben del per què d'aquest.

3.       Aquesta pregunta, creava dubtes, pues la gent diferenciava entre educació en les escoles i l'educació de les persones, però inclús així, quasi tots comprenen que hem anat a millor amb temes d'educació, cada vegada sabem més, però si que es veritat que molta gent ha perdut el respecte cara als de més i que des de el govern ens posen les coses molt difícils.

4.       El principals educadors, com molt bé diu un subjecte, en cada etapa de la vida seran uns, però tothom compren que tot comença per tindre una bona educació des de casa.

5.       El fet d'elegir una cosa que faja que l'educació siga més bona, els va fer pensar a tots molt. El subjecte que en la 3 contesta que "l'educació ha anat a pitjor", contestà en aquesta "la disciplina" donant a entendre que l'educació ha anat a pijor per falta de disciplina, el que contestà en la 4 "els professors/ores", en aquesta contestà "la lectura" donant a entendre que els professors/ores tenen un paper molt important amb l'educació i que tenen que fomentar més la lectura.

Tot aquest procés m'ha ajudat a comprendre la visió que te la gent sobre un tema tractat a classe. En pocs dies tornaré a investigar algun altre tema.

Aprovar no es aprendre!

Després de haver realitzat la proba de lectura del llibre Mal de Escuela, he pogut traure algunes conclusions respecte a les avaluacions de les lectures i  respecte a les avaluacions en si. Tinc que admetre, que per a la primera convocatòria del examen, tan sols m'havia llegit un vulgar resum i crec que amb aquest resum, utilitzant molt la lògica i creativitat, hagués pogut aprovar l'examen, tant la part A com  la B. Però després de l'oportunitat que hem brindava l'univers retrasant l'examen una setmana sencera, no anava a desaprofitar-la i vaig acabar llegint-me-lo de bona gana. La qual cosa em diu que possiblement, no fera falta llegir-se el llibre per a aprovar. Però, realment, que es el que volem? Aprendre o aprovar? O es el mateix? I ara, plantejant la pregunta des de el punt de vista del docent: que busquem en els nostres alumnes, que aproven o que aprenguin? Jo personalment pense que en no es pot igualar el concepte de aprovar al de aprendre. Com a cas pràctic, el dia de la prova de lectura. Tots estàvem prou tensos per que no sabíem exactament que ens anaven a preguntar. Quan finalitzarem el examen tipus test, el professor va fer una gran reflexió sobre aquests tipus d'exàmens, en especial al voltant del que ell havia pasat. En eixe moment, durant una proba de lectura, estiguérem aprenent. Després, la segona part de la proba va ser més dinàmica i tronarem a aprendre, mitjançant la participació i les aportacions dels companys i del professor. No sols aprenguérem coses sobre el llibre, si no també valors de l'ensenyança, de les avaluacions, de les probes de lectura... ESTIGUEREM APRENENT EL DÍA DE L'EXAMEN!!!Però, un examen, no es per a valorar lo que has aprés? Com pot ser que aprenguis fent un examen? Com pots eixir més sabut d'una proba que avalua lo que saps? Llavors, hi hauria que haver fet altra proba al acabar aquesta per a veure que sabíem també? La cosa es tan simple com  a que estem acostumats a que ens ensenyen per a aprovar, no per a aprendre. Duguem casi dos cursos de carrera i les coses que he aprés es podrien resumir en un grapat de fulles. Aquesta paradoxa, em fa pensar que realment l'important es aprendre, doncs es lo que va a fer que després sapigues realitzar correctament la teva funció com a docent, preparador, monitor... Aquest fet tira per terra la forma d'avaluar de fisiologia i d'anatomia... doncs son les dos assignatures més denses i llargues de tot el curs, donades en alguns casos per "professors" molt roïns i el fet de deixar de pagar aquestes caríssimes assignatures residia en traure un 5 en una únic examen tipus test  (en anatomia també hi havia un examen d'escriure... ohhhh!!).

Totes aquestes preguntes, aquests dilemes, aquestes reflexions, m'han servit per a traure la conclusió de que NO ES POT DIR QUE ES LO MATEIX APROVAR QUE APRENDRE i que la millor forma d'avaluar es saber el que s'ha aprés i la millor forma de saber el que s'ha aprés (ni de lluny es mitjançant un examen) es realitzant una avaluació continua en la que l'alumne estiga constantment pensant i donant a entendre si esta aprenent o no. Al fi i al cap, l'important es aprendre, si aconseguim inculcar això als nostres alumnes, aconseguirem que pensen, aprenguin i en conseqüència que aproven. 

Una personal forma d'avaluar la lectura d'un llibre

Basant-me en el comentari que he posat en el blog del professor respecte a evaluar mal de escuela, he considerat oportú crear aquesta entrada per a posar l'idea que se m'ha ocorregut:
" Crec que una de les millors formes de avaluar la lectura de un llibre seria, dir un dia com a màxim per a llegir el llibre i no dir quin tipus de proba es va a realitzar. El dia de "l'examen" es demana un resum del llibre de unes 50 paraules; al finalitzar-ho el professor agarra aquests resums per a realitzar a cadascú del alumnes preguntes relacionades als seus resums ". Aquesta manera d'avaluar, al no saber com es va a avaluar la lectura, possiblement la gent evitaria llegir resums per si es pregunten coses concretes, al demanar un resum es veu la percepció i l'opinió que l'alumne ha tingut del llibre i al preguntar sobre eixe resum de forma personal i oral, el professor podria detectar si s'ha fet una invenció, si el resum ha estat basat en algo superficial... Bueno, com a entrada improvisada dir que lo important es donar a vore que hi han moltes formes d'evaluar, però que realment lo important es apendre no donar a entendre que s'ha aprés.

Adoctrinament social

Hui en classe hem estat altre vegada debatin sobre "que es educar?", sobre les característiques de l'educació respecte a l'esnenyanza-aprenentatge... i s'ha dit que l'educació no pot ser roina, no pot estar enfocada al mal, que te que estar basada en uns principis ètics i morals. Abans de comentar el professor tot açò, quan m'ha donat el torn de paraula, he fet la pregunta de "I els nazis? no ensenyaven en les seves escoles?" i m'ha contestat que no, que això es diu adoctrinament. Per a enfortir els seus arguments, el professor ha dit tot lo de que l'educació te que ser bona, per al bé, basant-se en principis ètics... Cosa que ha desmentit la meva pregunta. 

Els nazis, segons aquesta conceptualització d'educar, no educaven, pues el que feien estava enfocat per al mal, no responia a principis ètics i morals i sobre tot, per que el que feien era fer que la gent pensara com ells volien que pensara. I estic d'acord i compartisc opinió, però crec que es interessant reflexionar un poc sobre aquest tema. Els alemanys de la raça àrea, inculcaven també uns principis ètics i morals com els que se'ns inculca a nosaltres, també tenien un pensament sobre el que es el bé i el que es el mal (i clarament, el que feien ells deien que era el bé). Això hem dona que pensar: el fet de que ens imposen un valors morals i ètics i ens diguen el que està bé i el que està mal, no es fer que pensem com volen que pensem? No seria també una espècie d'adoctrinament? Jo, sincerament crec que els valors que tenim com a bons i roïns son els correctes, però també pense que estan inculcats. I en que s'han basant les persones inculcadores d'aquestos valors ètica i moralment "correctes" per a poder definir-los com a tal? En les experiències? Vivències? I si altre comportament, basant-se en altres principis (no exactament els nazis però si uns diferents), havera donat a la societat unes bones experiències i vivències, desmantellaria els principis actuals?

Llavors, es una xicoteta reflexió que he volgut compartir, pues m'ha estat rondant pel cap durant tot el dia. Faig moltes preguntes, les quals contestar-les segurament provocaria la creació de altres  i causaria més dubtes i un debat extens.